Casal d’aprenentatge que, combinant tallers al Museu de Ciències Naturalsi sortides al camp, dóna a conèixer algunes tècniques i pràctiques naturalistes: observació i presa de dades, seguiment de rastres, recollida i identificació de mostres, els ecosistemes del Delta del Llobregat,...

L'activitat tindrà lloc al Museu de Ciències Naturals. Es tracta d'una activitat per a nens/es de 10 a 14 anys que, combinant tallers al Museu i una sortida al camp, dóna a conèixer algunes tècniques i pràctiques naturalistes.

Els Ministres d´Industria de la Unio Europea reunits el passat dimarts 9 de Febrer a Donosti,van proclamar la voluntad de donar impuls als vehicles electrics.
La cooperativa Trèvol de Barcelona,te 5 anys d´experiencia treballant amb aquets vehicles,ofereix serveis de missatgeria i paqueteria amb vehicles elèctrics (furgoneta i moto).
Que junt amb les bicicletes representen una ferma aposta de Missatgers Trèvol per els transports no contaminants.

Cada any, d'aquesta mina de Gualba, en surten més de 150.000 tones de marbre.

Algunes veritats sobre el Cementiri Nuclear que la pluja d'euros no pot ocultar
El projecte de cementiri nuclear que hi ha sobre la taula és la construcció d'un magatzem per a albergar els residus radioactius d'alta activitat de les centrals nuclears espanyoles durant 60 anys.
Una instal·lació les conseqüències de la qual, sobre el medi ambient i la població, poden ser devastadores i de cap manera obviades a pesar de l'intent de compra de consciències per part de les administracions i el lobby nuclear.
Aquest és un primer problema, ja que estem parlant de residus que són actius durant centenars de milers d'anys. Si les societats humanes no som capaces de planificar de cara als pròxims 50 anys, com anem a poder fer-lo en els pròxims 10.000 o 100.000?, no seria més raonable no generar aquests residus?
En el millor dels casos, el que estaríem parlant és d'uns residus que serien actius durant centenars o milers d'anys, una xifra que segueix escapant qualsevol intent de regulació possible en les circumstàncies socials actuals i futures.
A més aquest cementiri no estarà exempt de riscos. A més dels accidents propis de la falibilidad humana, Ecologistes en Acció vol assenyalar tres exemples.
El primer és el terratrèmol que es va produir al juliol de 2007 a Japó i que va generar un escapi d'aigua radioactiva. Japó probablement és el país que més seguretat del món tingui en aquest aspecte.
Just un mes abans s'havia produït un terratrèmol similar a Guadalajara, molt prop de Yebra.

Si no s'actua, la pujada del nivell del mar cobrirà del 40% al 80% del territori.
La Generalitat diu que el 95% de la zona pot defensar-se amb cost assumible.
Dunes artificials consolidades amb l'ús de vegetació, elevats dics de formigó, espigons unflables i barreres d'obertura controlada, a la manera holandesa, haurien de construir-se en el delta de l'Ebre per a defensar la zona davant el previsible augment del nivell del mar de les pròximes dècades.
Si no es fa gens o s'actua massa tarda, entre el 40% i el 80% del territori deltaic podria quedar sota les aigües de forma permanent, inclosos quatre nuclis de població, però una actuació previsora salvaria fins al 95% amb un cost assumible.
Les dades procedeixen d'un macroestudi encarregat per la Conselleria de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya que ha analitzat de forma detallada els efectes negatius que durant el segle actual podria sofrir el delta a causa del augment del nivell del mar, que és el principal factor de risc, i altres problemes estructurals no vinculats al canvi climàtic, com la falta de sediments transportats per l'Ebre, l'avanç de l'aigua salada i l'enfonsament del delta en la plataforma continental.
La zona, recorda l'estudi, ja és un àrea en equilibri precari i amb nombrosos enclavaments que s'inunden ocasionalment al llarg de l'any.
Molts arrossars, per exemple, solament sobreviuen gràcies al funcionament de bombes extractoras d'aigua salada.
Quant al nivell del mar, el treball analitza dos de les possibilitats previstes pel IPCC, el grup d'experts de l'ONU en canvi climàtic.
La primera equivaldria a una pujada moderada, seguint la tendència actual, de 15 centímetres d'aquí al 2050 i de 40 en el 2100. De complir-se, aproximadament el 40% del delta es convertiria en una espècie de llacuna poc profunda.
Segons la segona opció, la més negativa, el nivell del mar haurà pujat un metre a la fi del present segle i fins al 80% del territori haurà quedat submergit. "Hem d'estar preparats per a tot --diu Josep Garriga, director de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic--, encara que no necessàriament s'arribi a aquesta segona possibilitat".
De fet, l'autèntic problema és que 15 centímetres ja serien un desastre, doncs això suposaria que s'inundaria gairebé tota la punta del Fangar, les àrees pròximes a les llacunes de la Encanyissada i Tancada, sempre en la zona sud, i també l'àrea del Goleró i Els Olles, en la zona nord, així com la urbanització Riumar, pròxima al cap Tortosa en la qual molts aragonesos tenen casa.
A més d'analitzar els efectes de l'augment del nivell del mar, l'estudi és essencialment un conjunt de propostes per a plantar-li cara que haurien de debatre's amb tots els sectors implicats, incloent alcaldes, agricultors, propietaris i el sector turístic i mediambiental.
La Generalitat, subratlla Garriga, no és qui ha d'imposar les solucions: "La gent ha d'implicar-se en el procés". Algunes de les propostes ja s'han assajat en enclavaments costaners d'Holanda, Grècia i Irlanda, però mai s'han aplicat de cop a un territori tan ampli. L'avanç del Mediterrani sobre el delta de l'Ebre no seguirà una adreça d'aquest a oest.
Curiosament, segons la previsió de corrents i transport de sorra, l'actual línia de costa es manté més o menys estable, inclòs el precari istme del Trabucador, en totes les possibilitats analitzades. L'excepció són algunes zones properes a la desembocadura on la terra ferma retrocedeix diversos centenars de metres. El primer lloc per on penetrarà l'aigua seran les zones pròximes a les actuals llacunes, tant en l'interior de la badia dels Alfaques (sud) com en la del Fangar (nord).
El problema és que aquestes zones, repletes d'arrossars, no tenen platges que les protegeixin. "Tan prompte com el mar pugi, l'aigua entrarà", resumeix Garriga. De fet, en aquestes àrees ja són necessàries màquines de bombament per a expulsar l'aigua salada.
El cost, les dificultats tècniques, la seguretat d'èxit i l'impacte ambiental i paisatgístic, entre altres factors, determinaran què cal fer en cadascuna de les zones en perill. L'opció preferent serà sempre la més tova, la més d'acord amb la naturalesa, com l'aporti de sorra o la consolidació del terreny mitjançant la plantació d'arbustos, conclou Baltasar