| Inaugurada una base en l'Antàrtida impulsada per energies renovables |
La nova base polar Princesa Isabel, impulsada per energia solar i eòlica.
Les energies renovables són viables fins i tot en els llocs més freds i remots del planeta. Aquest és el missatge que volen llançar al món els impulsors d'una base científica construïda en l'Antàrtida que no emet gasos contaminants a l'atmosfera. La base belga Princesa Isabel, que s'acaba d'inaugurar en l'aquest de l'Antàrtida, funciona únicament amb energia solar i eòlica, i els seus creadors consideren que si això és possible, hauria d'ajudar a combatre l'escepticisme dels quals qüestionen la viabilitat de l'energia verda. "Si podem construir una base d'aquestes característiques en l'Antàrtida, també podem fer-lo en qualsevol altre lloc del món. Tenim la capacitat, la tecnologia i el coneixement per a canviar el món", va declarar Alain Hubert, el director d'aquest projecte pioner, en la cerimònia d'inauguració celebrada aquest passat diumenge. La base Princesa Isabel s'uneix així a altre projecte similar que es va inaugurar l'any passat en l'Antàrtida: la I-Base impulsada per l'explorador Robert Swan, el subministrament energètic del qual prové també de fonts exclusivament renovables. L'escalfament global, provocades per les emissions dels gasos d'efecte hivernacle, han dut als governs de tot el planeta a buscar noves fonts alternatives d'energia. Aquestes energies estan començant a implantar-se en l'Antàrtida, encara que la instal·lació de panells solars i molins eòlics enmig del fred i la foscor de l'hivern polar és un immens desafiament. De fet, ja s'ha demostrat que els panells solars instal·lats en la península antàrtica poden recollir una quantitat d'energia en un any equivalent a la qual pot captar-se en molts llocs d'Europa. Finestres 'ecològiques' La base 'verda', la construcció de la qual ha trigat dos anys, aplica microorganismes per a permetre la reutilización d'aigües residuals de les dutxes i els lavabos fins a cinc vegades. A més, s'han instal·lat molins eòlics en les properes muntanyes de Utsteinen i panells solars en l'estructura de l'edifici, per a garantir el subministrament d'energia i aigua calenta. Fins i tot el disseny geomètric de les finestres està pensat per a conservar energia. Els científics que estan analitzant el fenomen de l'escalfament global prediuen que l'increment de les temperatures podria accelerar el desglaç de l'Antàrtida, el que augmentaria de forma alarmant el nivell del mar i amenaçaria amb submergir sota l'aigua moltes zones costaneres. |
| El Govern aprova la revisió del Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015 |
La Generalitat acaba
d'aprovar la revisió del Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, el document que guia
l'acció del Govern en matèria de política energètica. Segons informa l'executiu català, la revisió, prevista pel propi Pla, ha permès fer un primer balanç de la seva evolució,
corregir les previsions d'acord amb l'actual context econòmic, actualitzar els objectius i les estratègies del document inicial i incorporar-hi noves línies de treball amb la
finalitat d'avançar cap a un sistema energètic de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni.
La revisió s'ha fonamentat en una nova prospectiva energètica de Catalunya amb l'horitzó a l'any 2030, elaborada per l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), i recull les aportacions fetes pel Grup d'Experts en Energia constituït l'any 2007. La Prospectiva Energètica 2030 planteja diferents escenaris possibles per a l'energia a Catalunya, tot establint uns trets definitoris de l'oferta -esgotament de les energies d'origen fòssil, encariment dels preus de l'energia i necessitat de limitar les emissions de CO2- i dissenyant diverses estratègies per adaptar Catalunya a aquest nou context. De totes les previsions, s'ha escollit actuar intensament sobre la demanda per aconseguir una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, i en la qual es diversifica el mix energètic, maximitzant el pes de les energies renovables.
Energia i canvi climàtic
La importància de l'energia en el conjunt d'emissions de gasos
d'efecte hivernacle a Catalunya fa que les polítiques energètiques esdevinguin claus per abordar la lluita contra el Canvi Climàtic a Catalunya. Així, les actuacions
establertes en el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015 són l'eix fonamental per assolir els objectius establerts en el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008-2012, ja que el compliment del
Pla de l'Energia suposa el 83,5% d'aquests objectius.
En aquest sentit, un primer balanç del Pla de l'Energia de Catalunya permet afirmar que la tendència en el consum d'energia ha canviat: s'ha contingut la demanda d'energia en ple període d'expansió econòmica. Això ha permès que la intensitat energètica, és a dir, el consum d'energia per unitat de PIB, s'hagi reduït un 2,5% anual en el període 2003-2007, xifra que ja supera les previsions del pla inicial (1,74% anual).
| La bicicleta a l'institut |
|
Aquesta webmostra unmaterial que forma part d’un projecte pedagògic, integral i transversal que té com a objectiu fomentar l’ús de la bicicleta entre els estudiants de secundària i les persones joves en general per desplaçar- se habitualment per la ciutat i, especialment, fins a l’institut. Es tracta d’un manual amb unitats de coneixement i
recursos pedagògics i pràctics que s’emmarquen en el currículum de l’educació secundària obligatòria i que pretenen motivar l’estudi, el coneixement i l’ús de la bicicleta des
de diverses perspectives i àmbits.
És una proposta oberta que es pot ajustar a cada centre fentne un ús creatiu. Aquest
material es complementa amb audiovisuals i més recursos als quals es pot accedir mitjançant la pàgina web www.bicinstitut.cat.
|
| Primer poble d'Espanya il-luminat amb tecnología LED |
 El municipi de VALDELARCO
(HUELVA) de 267 habitants, va estrenar el passat 24/08/2009, per a la seva il·luminació pública viària, llums de BAIX CONSUM DE TECNOLOGIA LED.S'han substituït llums de 150W de sodi a baixa pressió per llums de LED de 60W, encarregades i fabricades a mida per a respectar els fanals de forja tradicional que existeixen en aquest municipi situat en el cor del Parc Natural Serra de Aracena i Picos de Aroche, per l'empresa andalusa SOLARPEN; convertint-se en el primer municipi d'Espanya que utilitza aquesta tecnologia de baix consum en il·luminació pública viària. Aquest projecte ha estat finançat 100% pel pla Especial PROTEJA de la Junta d'Andalusia amb el nº de projecte 9892/8153 . L'iniciativa suposa un estalvi energètic de 21.079,845 kWh/any, un estalvi en emissions de CO2 de 10.750,72 KgCO2/any, millorant la il·luminació de la localitat amb una uniformitat del 40%, amb eficiència energètica Classe A (Índex d'Eficiència Energètica del 3,93 sobre 1,1 necessari per a classe A); i complint estrictament amb el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, amb entrada en vigor el passat 1/04/2009 .
|
| CeroCO2, compensació de CO2 |
CeroCO2 ha compensat
més de 55.500 tones de CO2 des de 2005
CeroCO2 és una iniciativa conjunta de les ONG Ecología y Desarrollo, y Acciónatura, que ofereix eines de càlcul, reducció i
compensació d’emisions de CO2 a entitats i persones.
El projecte, llançat en 2005 i pioner a Espanya, s’ha consolidat amb més de 137 empreses i institucions calculant i
reduint les emissions de CO2 de les seves activitats, productes i serveis, i més de 55.500 tones de CO2 (l’equivalent al consum mig anual de 5.500 ciutadans europeus)
compensades a través de projectes energètics, forestals i de tractament de residus. La iniciativa segueix la seva marxa mirant a Copenhaguen amb optimisme.
El per
què de CeroCO2
Victor Viñuales, director d’Ecología y Desarrollo, i Francesc Giró, director d’Acciónatura, ho tenien clar: els compromisos establerts pel protocol
de Kioto serien insuficients per a aturar el canvi climàtic. Per això, des d’una perspectiva d’íntima col•laboració, van engegar al 2005 la iniciativa per a la cura del clima
CeroCO2, amb la finalitat d’anar més enllà de Kioto promovent l’acció, no només dels Estats i de les grans indústries, sinó sobretot de totes les empreses, administracions
públiques, organitzacions no lucratives i ciutadania.