El consell de ministres sol·licita la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de Cantàbria que impedeix la tècnica de fracturació hidràulica.

Augmenta la tensió entre el Govern central i les comunitats autònomes contràries a l'ús del fracking, la tècnica d'extracció d'hidrocarburs per fracturació hidràulica de les roques.

El Consell de Ministres ha aprovat en la reunió celebrada aquest divendres 24 de gener un acord pel qual se sol·licita al president del Govern la interposició del recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Cantàbria 1/2013 que regula la prohibició del fracking com a tècnica de recerca i extracció de gas no convencional en aquesta comunitat autònoma.

El consell de ministres sol·licita la suspensió d'aquesta llei càntabra per considerar que el text aprovat pel Parlament de Cantàbria -a proposta del PP i els vots a favor de PRC i PSOE- és "inconstitucional" perquè vulnera la Llei del Sector d'Hidrocarburs, que preveu que correspon a l'Administració General de l'Estat atorgar les autoritzacions i permisos relatius a hidrocarburs quan afecti a l'àmbit territorial de més d'una Comunitat Autònoma i a les zones de subsòl marí.

L'executiu central entén que la llei de Cantàbria, en prohibir la recerca i extracció de gas esquist mitjançant la tècnica del fracking, "buida de competències" a l'administració de l'Estat en matèria hidrocarburs. En aquest sentit, assenyala que "les competències autonòmiques sobre medi ambient no poden estendre's de manera que impedeixin completament l'exercici de les competències estatals".

Independentment del tema competencial, la decisió del consell de ministres deixa en evidència una forta tensió entre governs autonòmics com el de Cantàbria (amb majoria del PP), que s'oposen al fracking per considerar que suposa riscos ambientals molt importants -a més de causar un fort rebuig social- i l'administració central, que és favorable a autoritzar aquesta polèmica tècnica d'extracció d'hidrocarburs en els projectes que puguin superar el tràmit de la declaració d'impacte ambiental.

La Comissió Europea com a excusa

L'Executiu central puntualitza que la legislació estatal no ignora la protecció ambiental en la utilització d'aquesta pràctica, ja que, tant el Text Refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental, aprovat per Reial decret Legislatiu de 2008, com la Llei d'avaluació ambiental, de 2013, subjecten els projectes que utilitzin aquesta tècnica a l'avaluació d'impacte ambiental, que "podrà establir totes les mesures de protecció que siguin necessàries en cada cas, o bé, si fos necessari, descartar els projectes que ofereixin riscos per al medi ambient".

La petició del recurs d'inconstitucionalitat ha estat presentada avui -nou mesos després de l'aprovació de la llei de Cantàbria- aprofitant la circumstància que fa solament dos dies, la Comissió Europea donés a conèixer el seu nou projecte de pla sobre energia i clima, on es deixa en mans dels Estats membres la regulació del fracking.

Resposta del govern de Cantàbria

La resposta del Govern de Cantàbria no s'ha fet esperar. Aquesta mateixa tarda el conseller de Medi ambient, Ordenació del Territori i Urbanisme d'aquesta comunitat, Javier Fernández ha comparegut en roda de premsa per exposar que si es confirma el recurs de anticonstitucionalitat anunciat pel Consell de ministres, el Govern regional buscarà "tots els arguments legals i normatius" per impedir aquesta tècnica.

Javier Fernández ha indicat que amb la normativa actual i amb la jurisprudència és "pràcticament impossible" que es faci fracking a Cantàbria, i es compromet a usar tots els arguments legals enfront del recurs que l'Executiu central ha anunciat contra la norma autonòmica que prohibeix aquesta tècnica.

L'Executiu regional sosté que, amb la llei vigent a la mà, a Cantàbria "hi ha arguments suficients per fer pràcticament inviable" el fracking, i adverteix que caldria impulsar modificacions urbanístiques que qualifiquessin nous sòls com a rústics d'especial protecció minera, alguna cosa al que no estan disposats ni l'administració regional ni els municipis.

A més, a Cantàbria, el 95 % del territori no és sòl rústic d'especial protecció minera i l'altre 5 % ja està ocupat, segons ha indicat el conseller de Medi ambient, Ordenació del Territori i Urbanisme d'aquesta comunitat.

Els ciutadans, entitats o empreses interessades a conèixer els parcs eòlics en funcionament o els projectes eòlics en tramitació a Catalunya disposen d'un nou aplicatiu web que permet realitzar diversos tipus de consultes cartogràfiques a través d'internet.

El VisorParcsEolics pretén facilitar la informació pública, millorar el suport a l'avaluació ambiental i afavorir la implantació adequada dels parcs eòlics al territori, minimitzant especialment els impactes ambientals que aquesta activitat pugui generar.

El nou servei ha estat desenvolupat pel departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, a través del Institut Cartogràfic de Catalunya, i ha estat presentat avui (15 octubre) per la directora general de Polítiques Ambientals, Marta *Subirà

L'aplicació permet consultar els emplaçaments dels parcs en funcionament o en estudi i relacionar aquestes ubicacions amb diverses bases cartogràfiques que tenen influència en el medi ambient i la planificació urbanística, com el mapa d'implantació ambiental de la *energia eòlica o la xarxa Natura 2000.

Entre altres utilitats, el visor facilitarà el treball a un particular o promotor que vulgui impulsar una petita instal·lació eòlica, de manera que pugui tenir accés a informació útil per portar endavant el seu projecte. en aquest sentit, podrà saber de forma fàcil si la ubicació proposada està a una distància inferior a 2 quilòmetres d'una altra existent o en tramitació, si aquesta proposta es troba o no en una zona compatible, condicionada o incompatible l'aprofitament eòlic; o si es troba dins o fora d'un espai inclòs a la xarxa Natura 2000.

A més, l'eina web serà de gran utilitat per als tècnics de les administracions encarregats de supervisar el desenvolupament dels projectes eòlics o per a les entitats relacionades amb l'energia i la protecció del medi ambient, segons destaca el departament de *Territori i *Sostenibilitat.

EL PROJECTE “KM 0, FET AL COSTAT DE CASA”

Visiteu: www.km-0.cat

El projecte “km 0, fet al costat de casa” (en endavant “km 0”) és una iniciativa d'Asaja per promocionar la compra i el consum de productes agrícoles i ramaders de proximitat produïts a Catalunya.

La iniciativa es basa en projectes semblants que estan tenint gran èxit en països desenvolupats del nostre entorn, com són el Regne Unit, França o Itàlia, i recull la tradició estesa a Catalunya d'anar al mercat a comprar els productes alimentaris directament als productors.

El projecte “km 0” s'estructura en tres grans eixos. Per una banda la conscienciació de què l'agricultura i ramaderia tradicionals, associades al consum de productes de proximitat, tenen molt a dir en la lluita per millorar el medi ambient i frenar el canvi climàtic. El comerç internacional, tot i reconeixent els avantatges que aporta als consumidors en tant que accedeixen a un major ventall d'opcions de compra, també contribueix al deteriorament del medi ambient mitjançant l'emissió, durant el seu transport, de gasos d'efecte hivernacle. Paral•lelament, la necessitat d'utilitzar envasos i material d'embalatge creix quan el producte ha de fer un gran recorregut o ser manipulat per canviar d'un mitjà de transport a un altre, incrementant així la proliferació de deixalles i residus associats amb la logística del transport internacional.

El segon gran eix del projecte és el recolzament als productors locals. La venda de productes de proximitat o “km 0” és una oportunitat per assegurar-los un ingrés major o per facilitar l'accés al canal comercial de les mitjanes i grans superfícies a productors que altrament no tindrien possibilitat d'accedir-hi degut a la seva curta productivitat. Des d'un punt de vista econòmic, els productes de temporada permeten un estalvi en els costos de producció. La capacitat d'observar el cicle natural de les estacions pot limitar l'ús de l'energia necessària. Amb la venda de productes autòctons s'evita el transport a llargues distàncies, estalviant també costos en l'emmagatzematge, l'envasat i el combustible.

Finalment, el tercer gran eix són els consumidors. El projecte recull els canvis en les preferències d'uns consumidors finals cada cop més conscienciats i informats, que, a més de productes amb preus més baixos, són especialment sensibles a les característiques de nutrició i seguretat alimentària, que busquen enriquir l'experiència de la compra amb el coneixement de l'origen dels productes i dels mètodes de producció. D'aquesta manera el valor del producte no és només funció del seu preu sinó també del significat que els consumidors li reconeixen i aprecien en la seva decisió de compra.

Per afrontar aquests reptes, el projecte proposa la promoció del consum de productes de proximitat o “cadena curta” o “km 0”. La “cadena curta” sorgeix de la necessitat de crear noves formes d'intercanvi i cooperació entre els productors agrícoles i els consumidors, basades per una banda en la relació directa entre el productor i el consumidor, eliminant intermediaris, i d'altra banda, en la reducció dels costos ambientals associats amb el transport i la mobilitat mitjançant el consum de productes locals.

Aquest model d'organització permet a l'empresari agrícola una millor avaluació de les necessitats i preferències dels consumidors, afavorint així la diversitat de l'oferta en línia amb la demanda i la promoció de les varietats locals i els mètodes de producció tradicionals.

Els productes agrícoles de proximitat són productes sans, saborosos, que ofereixen el major aport nutricional, ja que en el moment de la seva recol·lecció mantenen intactes totes les propietats organolèptiques. Al mateix temps el consumidor té garantia de que la producció d'emissions contaminants vinculada a la manipulació dels aliments és reduïda al màxim.

Els productes “km 0” ofereixen al consumidor l'oportunitat de conèixer les empreses agrícoles del seu entorn, els productes autòctons, els trets locals culturals distintius, i en general tenir un coneixement més directe dels processos de producció sabent que, en el mateix acte de la compra, està ajudant a la preservació del medi ambient.

La contenció dels costos de producció i l'absència d'intermediaris tenen una incidència directa en el preu, afavorint així als consumidors finals. A més, la “cadena curta” fa possible la transparencia en la fixació de preus que els consumidors poden avaluar, essent bastant més complicat quan intervenen molts intermediaris. Per l'agricultor, la capacitat de decidir directament sobre aquest preu li garanteix l'oportunitat d'obtenir una remuneració més adequada pels seus productes, recuperant una part del valor afegit.

Als mitjans i petits productors, i especialment a les produccions de caire familiar, produir per consum de proximitat els permetrà preservar la seva identitat i les seves rendes, contribuint d'aquesta manera a la pervivència del territori, defensant els seus valors agrícoles i tradicionals, sovint engolits pel desenvolupament urbà.

La “cadena curta” és un nou pacte entre el món de l'agricultura i el consum, amb beneficis directes i immediats per als agricultors i els ciutadans.